En moments com aquests pots fer dues coses: dir que es farà una activitat i prou o fer com Alexandre Magne i ésser el rei de la manada. Vaig fer un discurs sobre superar-se un mateix, sobre ser coherent.
-Com a docent he estat coherent amb vosaltres? - vaig preguntar.
-Sí - van respondre.
-No he fet allò havíem acordat? - vaig remarcar.
-Sí - em tornaren a dir.
-Doncs ara vos toca ser coherents, superar els vostres murs... O penseu en ésser uns covards tota la vida? Hem de superar barreres, sinó sempre ens quedarem on estem!!
Penso que és el més a prop de Hitler que estaré. Solament em faltava dir Achtum! i caminar sobre la ciutat de Sabadell. I és que no és qüestió d'imposar, és qüestió de motivar, d'incentivar, de fer-lis entendre que ho poden fer. Nosaltres com a adults, que ja tenim tants esquemes arrelats que no som capaços de sortir d'ells, hauríem d'ésser els primers en entendre aquestes situacions.
Sabia quin era el problema real. El problema no era ballar hip-hop, el problema era ballar sols perquè se sentien més exposats que de costum. El ballar amb un company o companya els feia sentir protegits. Ballar tot sol suposa haver de demostrar-se a un mateix que pots fer les coses o no. Així els hi vaig fer saber.
Per tal de no ser massa dura vam fer un tracte: podien ballar en grups per tal de sentir-se més acompanyats, la qual cosa els va motivar.
És clar que, igual que Alexandre Magne, quan ets el rei de la manada, també has de donar exemple. Quan l'alumna que ensenyava hip-hop em va dir hem de ser capaços de superar els nostres murs arrossegant-me per ballar, vaig adonar-me del monstre que havia creat. Volia negar-me, però no vaig poder evitar-ho, tenien tota la raó. Em van donar una bona lliçó d'humilitat, pot ser de les més importants que m'han donat en la meva vida.
I vostè, senyor Mutt, balla? I vosaltres? Intenteu ser coherents respecte al que digueu? Intenteu enfangar-vos? Quina és l'activitat amb la qual vos heu sentit totalment realitzats?
No hay comentarios:
Publicar un comentario