Vikilans o wikiñols? El concepte d'art

<sup>Ara mateix el món de les llengües està remogut. A les escoles tenim el debat sobre català i castellà. Hi ha qui se sent cent per cent català amb totes les conseqüències; hi ha que en canvi no pot ni tan sols beure cava català o pensar-hi en la independència o el trencament d'Espanya, la única, grande y libre; també hi ha gent que no es posiciona, que prefereix fer d'observador i veure l'evolució d'un problema social, cultural i lingüístic entre d'altres.

Però sincerament, considero que tots ells estan errats. Realment una cultura ens pot separar? Realment una llengua pot dividir un poble? És cert que els que tenim arrels foràries i ens sentim catalans serem desmembrats per quatre cavalls, a la antigua usanza, i repartiran els trossos entre Catalunya i la resta d'Espanya?

Mentre espero desitjosa aquest moment en companyia de les formigues que recorren la meva ment, gordes i despiadades de nodrir-se de Cronos, em plantejo seriosament en crear una nova nacionalitat: vikilans.

Perquè vikilans? Penso que no cal cap explicació. En la societat de les etiquetes professionals, morals i ètiques ens hem acostumat a no sobresortir molt del ramat d'ases que som, perquè sobresortir significa assumir riscos, opinar, pensar, discutir. Rebatre està considerat com a mal vist a la societat. Inclús el fet d'haver estudiat dos o tres carreres està mal vist.

Així, com a bons vikilans, si hem de buscar alguna cosa que no sabem, ho fem a través de la Viquipèdia. Tenim fitxes senceres de Harry Potter, descrivint personatges i situacions; del Senyor dels anells, de Goya o bé definicions bàsiques de l'art.

Vikipèdia defineix l'art com el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1]

Així és de senzill. Tot a un clic de distància. No has de pensar ni tan sols. L'únic que has de fer és buscar en Sant Google què és el que més t'interessa i a partir d'ahí la Viquipèdia fa la resta.

Jugo amb les meves formigues mentals que, àvides de saber on vull arribar, miren al senyor Mutt desconcertades. Segurament el senyor Mutt està pensant que hauria d'anar al gra i deixar-me de tanta parafernàlia. Doncs que sàpiga, senyor Mutt, que cal fer una introducció abans de concretitzar. Que hagi fet una obra a nivell internacional no li dóna dret a jutjar la tasca dels altres.

A l'aula, a la universitat, a casa... a tot arreu emprem la Viquipèdia. útil, sens dubte, però més que útil pràctica, per no haver de llegir o no haver de pensar massa. Avui dia això de pensar no queda bé, així doncs, ara tenim una definició d'art estàndard, molt culta i que emprem per fer els nostres comentaris. M'imagino una conversa entre dadaistes:

-Què és l'art per a tu?

-L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1] I per a tu, què és l'art?

-Per a mi? L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1]

I així ad infinitum. Clar que un dadaista agafaria aquesta definició i la cremaria davant d'un museu al crit de Bansai! No, millor, enviarien un troià i petarien la Viquipèdia afegint una frase tal com "la Viquipèdia és el cementiri de les lletres. Hem de destruir-lo i crear-ne un espai nou".

Així és quan arriba el dia en què una persona, alumne o docent, et pregunta què és el que opines de l'art. En aquell moment notes com se't gela la sang. És clar, L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1]

Si ho tenim tots clar! Per què una persona en els seus cabals pregunta què és l'art per nosaltres si total L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.[1]?

Però encara queda gent molt boja que, després de cinc minuts torna a demanar-ho. Aquests bojos normalment solen ser nens que et recorden insistentment amb malícia que la teva curiositat ha disminuït considerablement i que ells la tenen en el seu poder. Ahí les formigues s'aturen i miren al senyor Mutt de reüll. Saps que no queda una altra, has de remenar entre les teves entranyes i buscar el teu concepte d'art, però fa tan de temps que no remenes que les vísceres estan emmerdades, podrides pel pensament global.

Ahí és quan tu mateix et preguntes què és l'art i t'adones que no serveix la definició anterior. Has de buscar més enllà, però com t'han ensenyat a opinar però no pensar o discriminar una informació d'altra, aleshores es fa més difícil.

Què és per mi l'art? Què significa? No tinc cap record on l'art no estigués present. Sempre, al meu costat, constant i atenta de no separar-se mai de mi. Obsessivament m'ha buscat fins al punt de veure art en les coses més curioses: a un quadre, a una família, a un incendi... Et quedes hipnotitzat, observant les flames sortir d'una finestra i penses que és una llàstima no tenir una càmera de fotos perquè la forma d'aquella flama sembla ves a saber què.

La meva pregunta és molt senzilla, senyor Mutt, Per què no busquem paraules per definir l'art dintre nostre en lloc de buscar definicions socialment correctes? Per què busquem definicions per coses que necessiten sobre tot sentit comú i comunió amb un mateix? La búsqueda dels nostres sentiments i pensaments ens porta més enllà d'una simple definició. Ens porta cap a la curiositat, és més, cap a l'auto-coneixement. Què sento jo respecte a una melodia? Quines emocions em desperta observar El crit, de Munch?

Buscar la definició d'art és en definitiva com buscar la definició de vida. Podem emprar la mateixa definició per tots nosaltres? Tan alienats estem que encara direm que si. Ja no distingim la vida d'un i d'altre? Malgrat tots sabem què és la vida cadascun té la seva pròpia experiència, única i irrepetible. Cadascun té unes prioritats diferents o similars però no hi ha cap persona que tengui les mateixes prioritats.

Així, retornant la pregunta del principi: Què és l'art? Considero que l'art és el pensament que es genera mentre ens fem aquesta pregunta. L'art no té sentit però ho sentim i ho concebem com a tal.

Més enllà de la matèria està l'art i a partir de la matèria podem expressar allò que és immaterial, que és precisament el que percebem. En música, concretament, aquesta immaterialitat es fa més patent. Tocar l'eternitat amb els dits sense poder-la agafar, com Apolo intentant atrapar Dafne inútilment.

A mesura que ens alliberem dels nostres prejudicis socials i artístics tenim més oportunitats de considerar art qualsevol cosa. Fins i tot un quadre negre sobre fons blanc o inclús una classe si nosaltres ho fem sentir com a tal.

Podríem discutir sobre l'art tota la vida sense arribar a un punt en comú. Crec que el debat sobre aquesta qüestió no és fructífer, perquè realment cada persona té un concepte patent del que el motiva i el fa sentir viu.

Dit això solament puc dir una cosa. PENSEU i SENTIU. Del contrari l'art està mort i no cal discutir més.</sup>